Ara ho veig diferent

Se't passarà – Això no és veritat.
Tots som iguals – Això tampoc ho és.

Parles molt i no em dius res.
Jo salto a cegues buscant una fugida
a aquest mal però només
trobo que a la teva boca
fins la veritat és de mentida.

Tanta perfecció resulta poca
per resoldre la teva manca de vida.

Vull conèixet de debó,
no que siguem amigues.
Vull que m'expliquis perquè ens tenim por,
si és cert – que ho saps tot,
veure't sagnar d'aquesta ferida – que t'he fet,
escoltar el teu plor – si és cert
que tú també l'estimes,
mal que cada dia – em fa sentir pitjor.

Ens vam tocar de mort
certa nit, per un extrany joc
entre desconegudes – vam correr pel bosc
i mirant els estels ens passà desapercebuda
la fi del principi de l'amor.

Ara et miro de lluny i em trastoca, sota el meu cos
la teva veu semblava suau i la terra humida.

* La imatge pertany a la portada del disc Alegria del grup Antònia Font.