Saps? M'agrada la teva còclea i magraden els teus cargols
- pronòstic del que es troba al fons-
La teva orella com un anunci espectant
del meu so, girant, tot el pabelló, del tràgol a l'antihèlix.
Amb el vestíbul al mig (i l'utrícle),com una casa closa,
i un altre bucle de vertígen a l'ampolla del laberint,
em tranformo en impuls nerviós desde paraules,
cada ona, ara et toca a dins mentre penetra profona.
Saps? M'agrada la teva còclea i el teu cabell enrinxolat.
Un camí dragon kan de limfa i esmalt
estimant les idees que la llengua amb sensual mandra destila.
El tros de pell més petit del teu cos
es on em trobo millor, ara mateix; desfeta, com una vibració
de fonema, a la teva circumvalació d'escorça temporal dreta.
A M.M. Marçal
