Saps? M'agrada la teva còclea i magraden els teus cargols
- pronòstic del que es troba al fons-
La teva orella com un anunci espectant
del meu so, girant, tot el pabelló, del tràgol a l'antihèlix.
Amb el vestíbul al mig (i l'utrícle),com una casa closa,
i un altre bucle de vertígen a l'ampolla del laberint,
em tranformo en impuls nerviós desde paraules,
cada ona, ara et toca a dins mentre penetra profona.
Saps? M'agrada la teva còclea i el teu cabell enrinxolat.
Un camí dragon kan de limfa i esmalt
estimant les idees que la llengua amb sensual mandra destila.
El tros de pell més petit del teu cos
es on em trobo millor, ara mateix; desfeta, com una vibració
de fonema, a la teva circumvalació d'escorça temporal dreta.
A M.M. Marçal
ets un bàlsam
ResponderEliminarEn realitat gran part del mèrit és d'una amiga que em va presentar el genial poema del qual aquest es una maldestra interpretació i, com no, de la fantàstica senyora Marçal.
ResponderEliminarMaria-mercè Marçal. Jo no en diria "maldestra interpretació".
ResponderEliminarM'inspira la teva veu poètica. Es fort i directa
Genial... res més a dir... i per cert estic amb tu, sort que les mares no estan ben ficades al mon de la tecnologia... buenu sort o desgràcia però és el que hi ha.
ResponderEliminarRes més, un petò!!