Nines no se encuentra en estos momentos: ha salido a buscarse, así que la cosa va para largo. Si quiere dejar un mensaje pues lo deja, eso sí, no espere ninguna señal porque revelaciones divinas aquí las justas.
martes, 8 de marzo de 2011
Arena
No me llames nena. Yo no soy tu chica. Estoy harta de tus “morena baila conmigo y te invito a una copa”.
Me hablas de amor verdadero mintras me miras las tetas y crees que no se te nota.
Serás tonta; voy muy pedo, diria sí a qualquier cosa.
Gràcies per passar-te pel meu bloc! Sí, ja sé que precisament la Lindsay Lohan no és el millor exemple de visibilitat! Però durant la setmana faig una enquesta de diversos personatges, i hi dedico l'entrada del dilluns! I mira, per votació va sortir la Lindsay Lohan!
Molt curiós el teu blog, està molt bé, m'hi aniré passant! :D
Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peço d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Despues de la cancion de Raimon, poco se puede decir, me ha gustado mucho tu comentario en mi blog, teniendo en cuenta que pensaba que nadie iba a entender el relato, me he pasado por aquí y me encanta el tuyo, volveré a menudo. Besos relatos de lorca
Gràcies per passar-te pel meu bloc! Sí, ja sé que precisament la Lindsay Lohan no és el millor exemple de visibilitat! Però durant la setmana faig una enquesta de diversos personatges, i hi dedico l'entrada del dilluns! I mira, per votació va sortir la Lindsay Lohan!
ResponderEliminarMolt curiós el teu blog, està molt bé, m'hi aniré passant! :D
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
ResponderEliminarFeroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Sóc jo
Despues de la cancion de Raimon, poco se puede decir, me ha gustado mucho tu comentario en mi blog, teniendo en cuenta que pensaba que nadie iba a entender el relato, me he pasado por aquí y me encanta el tuyo, volveré a menudo.
ResponderEliminarBesos
relatos de lorca