lunes, 21 de noviembre de 2011

miércoles, 9 de noviembre de 2011

Poema de luz





Poema de luz es la lámpara de mi mesilla.
Cuando te abrazo para poner el despertador
ya es muy tarde; la luna brilla.
Y tú sabes detener el tiempo en ese instante
para regalarme su rastro lento en forma de corazón.



A Enid37, fotógrafa de la luz. Hasta que te conocí vivía a oscuras.

miércoles, 6 de julio de 2011

Sonrisa..................................................................................Llanto

Sombra de puerta entreabierta

me despertaste anoche

y no pude ahogar tu llanto.

Yo sí naufragué en el río de tus penas

saladas,

en el mar de tus miedos

sin olas.

Escuché tu temblor,

abracé la oscuridad así de incompetente

mientras la dama de la noche me tenía drogada

como en un sueño

para que no sufriera por tu despedida.

Sonrisa, cada vez que la mira.

Sonrisa, y ya está; perdida.

Deprisa, pisa la estancia

y desliza toda distancia.

Sin darse cuenta; ya no respira.

Sonrisa, como una onda expansiva.

Fuerza desmedida que tira de ella;

es su sacerdotisa blanco grosella

haciéndola estallar de alegria.

Sonrisa a cámara lenta,

dormida, aunque esté despierta.

Una chispa, se abre la puerta,

se gira, un segudo siquiera

pero al pasar esa brisa, su vista...

Sonrisa, ya ya está; perdida.


martes, 10 de mayo de 2011

Còclea



Saps? M'agrada la teva còclea i magraden els teus cargols
- pronòstic del que es troba al fons-
La teva orella com un anunci espectant
del meu so, girant, tot el pabelló, del tràgol a l'antihèlix.

Amb el vestíbul al mig (i l'utrícle),com una casa closa,
i un altre bucle de vertígen a l'ampolla del laberint,
em tranformo en impuls nerviós desde paraules,
cada ona, ara et toca a dins mentre penetra profona.

Saps? M'agrada la teva còclea i el teu cabell enrinxolat.
Un camí dragon kan de limfa i esmalt
estimant les idees que la llengua amb sensual mandra destila.

El tros de pell més petit del teu cos
es on em trobo millor, ara mateix; desfeta, com una vibració
de fonema, a la teva circumvalació d'escorça temporal dreta.


A M.M. Marçal

martes, 8 de marzo de 2011

Arena




No me llames nena.
Yo no soy tu chica.
Estoy harta de tus “morena
baila conmigo y te invito a una copa”.

Me hablas de amor verdadero
mintras me miras las tetas
y crees que no se te nota.

Serás tonta; voy muy pedo,
diria sí a qualquier cosa.